Us anirem informant de les novetats tant bon punt podem!

Amunt UKSA!

La KIES (Korfbal Instituts Educació Secundària) és una competició on diferents instituts hi participen primer en una fase comarcal, i posteriorment en una fase final. La UKSA enguany estava representava per tres equips, un d’infantil i dos cadets. L’equip infantil es va fer amb la victòria en la fase del Barcelonès Nord, i el passat 13 d0abril va demostrar de nou la seva progressió aconseguint la victòria en la fase final.

En categoria infantil van arribar a semifinals el Blancafort i el Vàzquez Montalban per una banda del quadre i el Guindàvols i el Torre Vicens per l’altra. El títol se’l van acabar disputant el Guindàvols i el Vàzquez Montalban que finalment va ser el guanyador de la categoria en superar al seu rival per 5 a 2.

En l’aspecte individual es van escollir millor jugadora de la categoria infantil Nerea Duque, del nostre Club.

A més, també van participar en l’organització de la jornada arbitres i tècnics del nostre Club, que de nou, demostra la seva complicitat amb els Consells Escolars i els seus esforços en la promoció del korfbal i de les categories de formació.

Enguany, el centre ha portat 4 equips, tres ne categoria cadet i un en la categoria infantil. Ha estat aquest darrer, que va aconseguir alçar-se amb la victòria, i d’aquesta manera, aconsegueix classificar-se per a la KIES a nivell nacional, que es celebrarà a Barcelona el proper mes d’abril.

Aquesta merescuda victòria és la segona que aconsegueix l’institut, l’anterior va ser al 2007.

L’exposició s’inaugurarà el proper divendres 25 de febrer, a les 19:00 hores de la tarda, en un acte amb presència d’autoritats i premsa.

Jugadors/es, pares i mares esteu convidats a venir i gaudir del pastís i el pica-pica que muntarem per celebrar els nostres 10 anys!

Esdeveniment al facebook

L’objectiu de les darreres sessions ha estat estandaritzats processos comuns, i millorar l’organització en tasques comunes i compartides, com també, augmentar la comunicació entre els diferents tècnics.

L’objectiu principal és aconseguir una formació integral del jugador/a des del seu inici en les categories més baixes del Club fins a la categoria sènior. Per això, cal una filosofia i forma de fer comuna, tant en els coneixements com procediments.

Estem construint la UKSA del futur!

Aquesta temporada hi havia un motiu especial en la Gala per a la UKSA; i és que justament pujava al podi un dels nostres jugadors. Juan Carlos Barahona va rebre el guardó al màxim encistellador de tercera divisió.

Un motiu d’orgull i felicitat per a tots i totes les que formem la UKSA. La temporada vinent a per més!

En aquesta, s’han tractat bàsicament els aspectes del disseny de competicions. Ha estat una Assemblea molt ràpida (menys de 3 hores) i on la unanimitat ha regnat en el 90% dels temes.

La UKSA però, ha votat en contra d’algunes noves incorporacions que proposava la Junta Directiva de la Federació, com el nou format de la Copa Catalunya, amb el que no s’està gens d’acord, i el sistema de puntuació del barem arbitral, que és perjudicial i contraproduent.

Malgrat aquestes petites discrepàncies, la delegació de la UKSA valora molt positivament la feina feta per la Federació durant aquesta temporada, i està d’acord en la línia de treball que s’està seguint de forma global.

Amb la participació de 8 equips en dues categories (sènior i júnior), el pavelló va viure una petita festa lúdica amb un seguit de partits on també van participar molts alumnes no federats del IES Vázquez Montalbán i algunes de les joves promeses que la temporada vinent lluiran la samarreta de la UKSA.

En la categoria sènior el guanyador va ser l’equip Los Pescaos, i en la júnior K.C. Los Jugones.

Durant tot el dia, més de 400 nens i nenes van gaudir de la pràctica de diferents esports, entre elles el korfbal. Les sensacions van ser molt bones, i molts van poder tenir el seu primer contacte amb el nostre esport.

Així que no deixeu de passar l’oportunitat i sintonitzeu de 8 a 9 Ràdio La Mina, a la 102.5 FM

L’equip sènior té per endavant dos partits vitals per convertir-se en campió de lliga. Empatats a punt amb el Sant Llorenç al capdamunt de la taula, serà el seu següent partit en Terrassa el que decidirà les aspiracions dels dos equips al campionat de lliga.

L’equip júnior inicia la fase final de la competició amb l’aspiració de consolidar-se com un equip de mitja taula i continuar el seu ascens en resultats i millora del joc global.

L’equip infantil té la seva darrera oportunitat per aconseguir passar a la final nacional i demostrar que és un dels equips més en forma i més potents del territori.

A més, a nivell de Club, destacar el 14 d’abril la diputa de la Final KIES de Catalunya, la competició d’instituts on s’ha classificat l’IES Vázquez Montalbán. Així com el Torneig Ciutat de Sant Adrià, que ja comença a veure el cap i d’altres moltes sorpreses en termes de promoció que la Junta del Club està acabant de perfilar.

Ara més que mai toca posar-ho tot sobre la pista per acabar aquesta temporada amb medalla d’or!

Aquesta era la primera vegada que es celebraven eleccions per escollir President i Junta a la UKSA, a més, molts socis i sòcies també van votar per primera vegada, això va fer que tot plegat es desenvolupés en un ambient festiu i distés, tot i que tota la sala era conscient de la importància de l’esdeveniment.

La Junta encapçalada per Antoni Vélez i el seu equip, va ser doncs recolzada, i es converteix així en el quart President de l’entitat. La resta de la nova Junta la composen: Mauro Sturlese (Vice-president), Jorge Yévenes (Tresorer), Àlex Tusell (Secretari), i els vocals Karen López, Jordi Sabaté i Mar Ojeda.

A continuació us presentem una entrevista al nou President, Antoni Vélez, on es poden observar els principals objectius d’aquesta nova Junta.

- La UKSA ha viscut una nova assemblea, què significarà per al club?

Significa per una banda normalitat democràtica i institucional, i per una altra la demostració una vegada més, que la gent d’aquest club no només està compromesa amb el club, sinó que tenen ganes de dir la seva, de construir quelcom plegats, i que senten com a pròpia a la UKSA. Veure tantes cares joves en l’Assemblea va ser excepcional (amb prou feines arribàvem als 17 anys de mitjana), però més encara notar com estaven atents i no deixaven d’escoltar i pensar sobre el que s’anava plantejant, demostrant acceptació o negació. Amb aquesta forma d’actuar és realment com, sense adonar-se, ens motiven i ens ajuden a treballar més i millor per a la UKSA.

- S’ha previst una reestructuració de la Junta Directiva, què es vol aconseguir amb aquests canvis?

De fet, més que canvis, podem parlar d’una Junta totalment reformada, amb moltes cares noves, bàsicament es busca per una banda l’entrada de gent de fora, amb idees noves i altres formes de veure les coses. Gent com Tusell o Ojeda, donen un valor afegit a una Junta que recordem, la formem voluntaris, ja que són gent formada i potent en àmbits com la gestió esportiva i la política. D’altra banda, López i Sabaté composen una visió de trinxera, d’aquells que estan en el dia a dia en els entrenaments i entre els jugadors. Yévenes i Sturlese, són la veu de l’experiència i la tradició de la UKSA, amb una fidelitat i entrega més enllà del dubte. Pel que fa a mi, no calen masses descripcions sobre qui sóc o que he fet per a la UKSA.

- La temporada passada, la UKSA va tenir uns resultats no gaire bons. Aquesta temporada, en canvi, com es valora la trajectòria esportiva dels diversos equips de la UKSA?

Penso que no hem de ser negatius respecte a la temporada anterior, potser és cert que els resultats no van ser gaire bons a la pista, però eren equips molt joves i amb gent nova en el korfbal, tant el sènior com el júnior, i que com s’ha demostrat seu esforç i compromís dins i fora de la pista la passada temporada van ser la base dels èxits d’avui. De fet, estic completament segur que els bons resultats que estem tenint aquesta temporada, i que són fantàstics, no seran res comparats amb els que tindrem la temporada vinent. El potencial del nostre plantell és increïble i podem arribar on vulguem. No em cansaré mai de dir-ho, confio cegament en ells i elles.

- Quins objectius esportius es marca aquesta nova UKSA?

De fet no és una nova UKSA, és aquella que amb molt d’esforç i carinyo, vam començar a construir la temporada passada, aquella UKSA que “començava a caminar” ara ja “camina”. El repte és que la temporada vinent la UKSA ja camini a molt bon pas, quasi corrents. És evident que l’objectiu que ens marquem de forma immediata és per una banda ascens a Segons del sènior, i l’entrada a les fases finals dels Júnior, i jo personalment estic completament convençut en les nostres possibilitats per portar-ho a terme. Reptes a mig termini? Està clar que no deixarem de mirar a Primera, ja que és el nostre gran repte com entitat, tot i que el meu gran somni, el que personalment em faria molta il•lusió, seria repetir el campionat de lliga júnior, que ja vam guanyar aquell remot 2002. Tampoc puc oblidar-me, del que significaria com a premi, unes fases finals de la categoria infantil, seria més aviat una recompensa al treball increïble que s’està realitzant en aquella categoria, del qual estic tremendament orgullós.

- A nivell social, cada cop es nota més la presència de seguidors a la grada. La UKSA s’està fent cada cop més coneguda pels adrianencs?

Està clar que la feina en aquest sentit de promoció i pedagogia és molt important, i s’està duent a terme molt bé. Hem de continuar en aquesta línia. El recolzament que rebem per part de l’Ajuntament i dels nostres regidors és rebuda amb molta gratitud. No som un esport de masses, més aviat minoritari i semi-desconegut, per nosaltres tenir 30 espectadors a la grada és com omplir un estadi de 90.000 places. Que els pares vinguin a veure als seus fills i filles, que els socis i sòcies s’apleguin per animar, que els amics també s’apropin al Marina, és motiu d’orgull i motivador per a tot i totes.

Està clar que per una banda la UKSA agrada, i que desperta curiositat i fins tot admiració, el fet que darrerament els diaris ens fan molt de cas ho demostra. Per tant, mentre més coneguts siguem, més gent ens conegui, més afició vindrà a veure els moments inoblidables que ens estan proporcionant els nostres equips. En el passat partit de Copa, vaig veure a gent saltant i animant a la grada com mai havia vist: van patir l’estrany enamorament amb la UKSA i van sentir la passió i la il•lusió de la que som víctimes tota la família UKSA.

- Quin és el compromís de la UKSA amb els centres d’ensenyament de la ciutat i amb els seus alumnes?

Total. Volem arribar a tots els centres públics de la nostra ciutat, que el korfbal sigui l’esport estrella en l’edat escolar, i que la UKSA sigui el referent en aquest sentit, que un percentatge aplastant d’alumnes facin el canvi de la videoconsola i el sofà pel pantaló curt i la cistella de korfbal. És un compromís doble, per una banda esportiu, si volem ser fidels als nostres principis i tarannà hem de tenir un plantell de qualitat màxima, com el que ja estem aconseguint, i per això cal anar més a sota, a les escoles i instituts. L’altre compromís és el concepte “d’esport com a eina de cohesió social i creixement personal”. En una ciutat amb una realitat peculiar com la nostra, intentar millorar la vida de la gent a través de l’esport és un gran repte, però estem totalment convençuts que és el camí que hem de realitzar per ser un referent, i el korfbal és un esport ideal per aquesta tasca. L’únic problema de tot plegat és la manca de recursos, que ens impedirà poder assolir aquesta gran fita en poc temps, però hem de tenir paciència i anar ampliant poc a poc el nostre Club, la feina s’està fent bé, continuem així!

- És un problema per a la UKSA els seus valors i tarannà referent als jugadors de fora?

El fet de no poder fitxar gent de fora de la nostra ciutat podria ser un limitador, però realment és una avantatge, ja que com es va veure en l’Assemblea, la vinculació emocional i el compromís amb el Club és encara més gran per part dels jugadors. No volem ser un club convencional, i no ho som, només cal preguntar a qualsevol jugador o directiu, no ho saben explicar, però realment la nostra filosofia ens fa diferents, ens fa genuïns, i cada dia que passa penso que tots ens sentim més còmodes amb ella. La segona gran fita és voler i estar orgullosos de representar la nostra ciutat arreu del territori. Moltes vegades se’ns ha tractat de forma diferent per ser d’on som, lluny de sentir-nos avergonyits, els nostres jugadors dia a dia es senten més orgullosos de la seva ciutat, amb això estem creant ciutadans integres, que és la gran fita educativa del nostre Club, tampoc penso que això sigui un desavantatge, més aviat al contrari. Com exemple, molts dels nostres jugadors no havien vist una bandera de Sant Adrià en la seva vida: en l’Assemblea van ser ells mateixos els que la van posar enmig de la sala ben alçada, o els que la porten arreu dels desplaçaments. Quan aconsegueixes aquestes coses t’adones que traspassem el simple esport per ser quelcom més. El dia que no senti aquesta passió que defineix a la UKSA, ho deixaré sense pensar-m’ho.

- Tot i això, gairebé tots els jugadors de la UKSA són de Sant Adrià, però d’orígens ben diversos. Això suposa un problema o estem davant d’un exemple d’integració?

La meva avia, que és de Sant Adrià, sempre diu que “els de Sant Adrià naixem i morim on volem, perquè no tenim ni hospital ni cementiri”, i això és cert. Ara mateix no tinc ni idea de quantes nacionalitats tenim entre els diferents equips, però està clar que superem amb diferència la majoria d’equips de korfbal catalans. Això és un motiu d’orgull per nosaltres, i sí, en efecte un exemple d’integració, ja que al igual que jo, els propis jugadors es consideren part de la nostra ciutat, tot i que hagin nascut a 600 km del riu Besòs. Es tracta de sumar, no de restar, és part de la nostra peculiar forma d’entendre l’esport i a la UKSA.

- Finalment, com veus la UKSA d’aquí 6 anys?

Si sóc sincer, no sóc capaç d’imaginar-me on serà la UKSA quan acabi el nostre mandat. Els canvis i creixement que hem fet en dos anys han estat increïbles, el plantell actual té un potencial i un marge de millora inimaginable, i les possibilitats d’expansió són infitines ara mateix. Per tant, l’únic que puc dir és que cal anar poc a poc, amb esforç, paciència, dedicació i sobretot integritat. Que tots aquests grans èxits que estem tenint, no ens ceguin i ens facin canviar la nostra forma de ser i actuar. Només sent fidels als nostres valors i a la nostra filosofia construirem la UKSA que tots volem, i que ara mateix, tot just “camina”.

- Voldries dir alguna cosa més?

Sí, ara que ja hem parlat prou de la UKSA, toca posar-se a treballar i gaudir, ja tindrem temps per descansar d’aquí 6 anys jeje!

Alba Millán, Àlex Llovera, Rafa Díaz i Mouah Matrouzi són els quatre joves (tres d’ells de l’equip júnior i un del sènior) que durant aquesta temporada 2009-10 xiularan per la UKSA a la competició on la el Comitè d’Àrbitres de la federació els hi requereixi.

Felicitats a totes quatre i endavant!

Amunt UKSA!

Visca Sant Sant Adrià!

Visca la Festa Major!