Desitgem que, com ja és habitual, els veïns i veïnes visquin el Mil·lenari de forma molt activa i amb l’orgull de sentir-se Adrianenc. Dels conreus a poble, de poble a ciutat, una ciutat que entre tots hem transformat i que, tot i les dificultats del moment, continua renovant-se. Serà el moment de conèixer els “nostres mil anys d’història”

Com a primer pas d’aquest esdeveniment, oferim la possibilitat a tots els veïns de decidir quin dels dos logotips commemoratius d’aquest esdeveniment els agrada més. El logotip que resulti escollit serà el que conformarà la imatge de totes les activitats d’aquesta celebració.

Podeu trobar la votació aquí

A més de la exposició, també es va fer la presentació d’un vídeo que explica, per aquells que no ho sàpiguen, que és la UKSA, quins són els valors que intenta transmetre a la joventut de la ciutat i quins són els seus objectius esportius. A l’acte hi van assistir autoritats de la vila com l’alcalde Sito Canga, el regidor d’esports  i festes Juan Carlos Ramos i el regidor d’educació i solidaritat Gregorio Belmonte, una representació de la Federació Catalana de Korfbal per part de la presidenta Sílvia Mayo, així com també nombrosos jugadors de totes les categories i temporades de l’entitat. Alguns directius de la UKSA també hi eren presents encapçalats pel seu president, Antoni Vélez, que estava molt emocionat en un dia tan assenyalat.

L’acte va acabar amb un pica-pica i la bufada d’espelmes d’un pastís fet expressament per al desè aniversari. Esperem que d’aquí deu anys ens puguem tornar a trobar tots celebrant el vintè aniversari.

L’exposició s’inaugurarà el proper divendres 25 de febrer, a les 19:00 hores de la tarda, en un acte amb presència d’autoritats i premsa.

Jugadors/es, pares i mares esteu convidats a venir i gaudir del pastís i el pica-pica que muntarem per celebrar els nostres 10 anys!

Esdeveniment al facebook

La manifestació començarà a les 19:00 hores a la plaça Maria Grau, i finalitzarà a la Plaça de la Vila

Des de la UKSA, estem compromesos fermament en la tolerància zero vers la violència per raó de gènere. Per això, us animem a que participeu en aquesta manifestació, i que plegats, demostrem el nostre rebuig a aquesta lacra social que estem patim.

D’igual forma, aquest dissabte, en la jornada infantil, celebrarem un minut de silencia abans del darrer partit del dia, també en una nova mostra de rebuig a la violència de gènere. Us convidem a venir al Marina-Besòs i participar amb nosaltres tant a la jornada com al minut de silenci.

En el primer partit, els més petits de la UKSA han lluitat com mai front un rival molt inspirat. Tot i això, s’ha aconseguit forçar l’empat en els minuts finals del partit. Llavors un seguit de decisions més que dubtoses en el criteri de l’àrbitre, ha propiciat la derrota final frustrant les expectatives dels de Sant Adrià de Besòs.

L’Ebre és un gran riu, però el Besòs més, per això, la besosada s’ha fet sentir en tot el pavelló, i ha esperonat als joves jugadors i jugadores, que han aconseguit dues victòries consecutives i una cinquena posició final.

Amb aquesta jornada, s’acaba la lliga infantil i la temporada de la UKSA. La valoració d’aquesta primera temporada de categoria infantil és immillorable, al començar només fa uns mesos, ningú s’esperava uns resultats tants positius i un final tant esplèndid.

Ser cinquens de Catalunya és un premi al gran esforç, que jugadores, entrenadores i mares han fet durant tants mesos.

Després d’una lliga regular excel•lent, els més petits de la UKSA van aconseguir classificar-se per a la gran final nacional, que es celebrarà demà en la ciutat de Tortosa.

Amb motiu d’això, els de Sant Adrià (amb la col•laboració de la Federació) han pogut organitzat un autocar per acompanyar als infantils a una de les jornades més importants de la nostra història.

Tot i que a la final es trobaran amb els millors equips, els dels Besòs tenen els ànims a tope, i els pares mares i socis que acompanyaran al grup, faran de la jornada una autèntica festa, on segur, que els infantils ho donaran tot en la pista per la UKSA i per Sant Adrià!

Sis equips d’arreu del territori es donaran cita en la darrera jornada de lliga regular, i es decidirà d’entre ells els campions de lliga i que jugaran la fase final territorial Barcelona.

La UKSA, participarà amb el seu equip infantil, que durant tot l’any ha anat agafant protagonisme, i en la seva primera temporada participant en competicions federades, ha aconseguit dues vegades estar al playoff final de la lliga regular.

Els infantils de la UKSA estan molt emocionats i amb moltes ganes de jugar davant del públic adrianenc, que de ben segur s’aproparà al Marina-Besòs de 10 a 14 hores del matí de dissabte, per gaudir d¡una veritable festa del korfbal.

Així que no deixeu de passar l’oportunitat i sintonitzeu de 8 a 9 Ràdio La Mina, a la 102.5 FM

Quasi una dècada després, l’entitat viu un dels seus moments més dolços, amb un increment substancial i exponencial de participants, uns resultats més que positius en la pista per part de tots els seus equips, i gestes esportives com la classificació per a quarts de la Copa Catalunya Sènior o les finals territorials en la categoria infantil. A més, un increment contant en el reconeixement social de l’entitat, expressada pel recolzament de l’Ajuntament al projecte UKSA, una difusió també cada vegada més notable als mitjans de comunicació locals, i sobretot l’assistència continuada d’espectador als partits al Marina-Besòs. Per culminar aquesta dolçor, la celebració d’eleccions i la nova Junta escollida han estat també fites destacables per una entitat jove i dirigida per joves.

Però no tot són flors i violes, l’actual UKSA s’enfronta a grans reptes, com ara arribar a més jugadors i jugadores, ampliar equips, aconseguir més finançament per donar resposta a unes realitats socioeconòmiques complexes, i fer front a tant en la pista com fora a una situació on cada vegada hi ha més competivitat i on la defensa de valors i idees pròpies es fa cada vegada més complicada.

Malgrat això, aquests són dies de l festa a ca UKSA, i res millor que celebrar-ho amb un vídeo:, que ens recordi que som i que fem:

http://www.youtube.com/watch?v=LafGQxDWvHY

A primera hora, l’equip sènior va disputar un amistós front el Badalona, on és van acomplir tots els topics possibles sobre el que ha de ser un partit amistós, el resultat, intranscendent: 4-4.

El plat fort de la jornada era el partit de Lliga Júnior entre la UKSA i el KECA. Als primers minuts de joc, una lesió en els quadres de la UKSA va propiciar jugar amb una jugadora menys en el terreny de joc tot el partit (prèviament s’havia consultat a l’entrenadora del KECA de la situació, però els de Terrassa, en una nova demostració d’esportivitat, van optar per jugar amb superioritat numèrica.

Però això, va esperonar als nois i noies de la UKSA, així com a la grada, i tots de forma entregada, van signar una primera part increïblement disputada, amb alternança constant al marcador, on el KECA va haver de patir de valent per fer bona la superioritat numèrica, de fet, el 8-10 en el marcador reflexava que la superioritat era simplement això: numèrica.

La segona part va continuar sent un estira i arronsa entre els dos conjunts, amb un arbitratge molt seriós i encertat, el KECA va intentar trencar el partit amb un avantatge de 4 cistelles, però els canvis de la UKSA van esperonar de nou la passió dels del Besòs, acabant el partit amb un més que èpic  11-17 al marcador, amb un contrari tremendament nerviós i poc còmode en el terreny de joc fins als moments finals.

La UKSA demostra de nou la seva passió i unitat dins i fora de la pista, sense la valentia de la grada, que no parar d’animar i gaudir durant tot el partit, i la passió de les jugadores en pista que no van deixar caure el cap tot i el desavantatge numèric, no s’hagués aconseguit un partit memorable.

Aquesta era la primera vegada que es celebraven eleccions per escollir President i Junta a la UKSA, a més, molts socis i sòcies també van votar per primera vegada, això va fer que tot plegat es desenvolupés en un ambient festiu i distés, tot i que tota la sala era conscient de la importància de l’esdeveniment.

La Junta encapçalada per Antoni Vélez i el seu equip, va ser doncs recolzada, i es converteix així en el quart President de l’entitat. La resta de la nova Junta la composen: Mauro Sturlese (Vice-president), Jorge Yévenes (Tresorer), Àlex Tusell (Secretari), i els vocals Karen López, Jordi Sabaté i Mar Ojeda.

A continuació us presentem una entrevista al nou President, Antoni Vélez, on es poden observar els principals objectius d’aquesta nova Junta.

- La UKSA ha viscut una nova assemblea, què significarà per al club?

Significa per una banda normalitat democràtica i institucional, i per una altra la demostració una vegada més, que la gent d’aquest club no només està compromesa amb el club, sinó que tenen ganes de dir la seva, de construir quelcom plegats, i que senten com a pròpia a la UKSA. Veure tantes cares joves en l’Assemblea va ser excepcional (amb prou feines arribàvem als 17 anys de mitjana), però més encara notar com estaven atents i no deixaven d’escoltar i pensar sobre el que s’anava plantejant, demostrant acceptació o negació. Amb aquesta forma d’actuar és realment com, sense adonar-se, ens motiven i ens ajuden a treballar més i millor per a la UKSA.

- S’ha previst una reestructuració de la Junta Directiva, què es vol aconseguir amb aquests canvis?

De fet, més que canvis, podem parlar d’una Junta totalment reformada, amb moltes cares noves, bàsicament es busca per una banda l’entrada de gent de fora, amb idees noves i altres formes de veure les coses. Gent com Tusell o Ojeda, donen un valor afegit a una Junta que recordem, la formem voluntaris, ja que són gent formada i potent en àmbits com la gestió esportiva i la política. D’altra banda, López i Sabaté composen una visió de trinxera, d’aquells que estan en el dia a dia en els entrenaments i entre els jugadors. Yévenes i Sturlese, són la veu de l’experiència i la tradició de la UKSA, amb una fidelitat i entrega més enllà del dubte. Pel que fa a mi, no calen masses descripcions sobre qui sóc o que he fet per a la UKSA.

- La temporada passada, la UKSA va tenir uns resultats no gaire bons. Aquesta temporada, en canvi, com es valora la trajectòria esportiva dels diversos equips de la UKSA?

Penso que no hem de ser negatius respecte a la temporada anterior, potser és cert que els resultats no van ser gaire bons a la pista, però eren equips molt joves i amb gent nova en el korfbal, tant el sènior com el júnior, i que com s’ha demostrat seu esforç i compromís dins i fora de la pista la passada temporada van ser la base dels èxits d’avui. De fet, estic completament segur que els bons resultats que estem tenint aquesta temporada, i que són fantàstics, no seran res comparats amb els que tindrem la temporada vinent. El potencial del nostre plantell és increïble i podem arribar on vulguem. No em cansaré mai de dir-ho, confio cegament en ells i elles.

- Quins objectius esportius es marca aquesta nova UKSA?

De fet no és una nova UKSA, és aquella que amb molt d’esforç i carinyo, vam començar a construir la temporada passada, aquella UKSA que “començava a caminar” ara ja “camina”. El repte és que la temporada vinent la UKSA ja camini a molt bon pas, quasi corrents. És evident que l’objectiu que ens marquem de forma immediata és per una banda ascens a Segons del sènior, i l’entrada a les fases finals dels Júnior, i jo personalment estic completament convençut en les nostres possibilitats per portar-ho a terme. Reptes a mig termini? Està clar que no deixarem de mirar a Primera, ja que és el nostre gran repte com entitat, tot i que el meu gran somni, el que personalment em faria molta il•lusió, seria repetir el campionat de lliga júnior, que ja vam guanyar aquell remot 2002. Tampoc puc oblidar-me, del que significaria com a premi, unes fases finals de la categoria infantil, seria més aviat una recompensa al treball increïble que s’està realitzant en aquella categoria, del qual estic tremendament orgullós.

- A nivell social, cada cop es nota més la presència de seguidors a la grada. La UKSA s’està fent cada cop més coneguda pels adrianencs?

Està clar que la feina en aquest sentit de promoció i pedagogia és molt important, i s’està duent a terme molt bé. Hem de continuar en aquesta línia. El recolzament que rebem per part de l’Ajuntament i dels nostres regidors és rebuda amb molta gratitud. No som un esport de masses, més aviat minoritari i semi-desconegut, per nosaltres tenir 30 espectadors a la grada és com omplir un estadi de 90.000 places. Que els pares vinguin a veure als seus fills i filles, que els socis i sòcies s’apleguin per animar, que els amics també s’apropin al Marina, és motiu d’orgull i motivador per a tot i totes.

Està clar que per una banda la UKSA agrada, i que desperta curiositat i fins tot admiració, el fet que darrerament els diaris ens fan molt de cas ho demostra. Per tant, mentre més coneguts siguem, més gent ens conegui, més afició vindrà a veure els moments inoblidables que ens estan proporcionant els nostres equips. En el passat partit de Copa, vaig veure a gent saltant i animant a la grada com mai havia vist: van patir l’estrany enamorament amb la UKSA i van sentir la passió i la il•lusió de la que som víctimes tota la família UKSA.

- Quin és el compromís de la UKSA amb els centres d’ensenyament de la ciutat i amb els seus alumnes?

Total. Volem arribar a tots els centres públics de la nostra ciutat, que el korfbal sigui l’esport estrella en l’edat escolar, i que la UKSA sigui el referent en aquest sentit, que un percentatge aplastant d’alumnes facin el canvi de la videoconsola i el sofà pel pantaló curt i la cistella de korfbal. És un compromís doble, per una banda esportiu, si volem ser fidels als nostres principis i tarannà hem de tenir un plantell de qualitat màxima, com el que ja estem aconseguint, i per això cal anar més a sota, a les escoles i instituts. L’altre compromís és el concepte “d’esport com a eina de cohesió social i creixement personal”. En una ciutat amb una realitat peculiar com la nostra, intentar millorar la vida de la gent a través de l’esport és un gran repte, però estem totalment convençuts que és el camí que hem de realitzar per ser un referent, i el korfbal és un esport ideal per aquesta tasca. L’únic problema de tot plegat és la manca de recursos, que ens impedirà poder assolir aquesta gran fita en poc temps, però hem de tenir paciència i anar ampliant poc a poc el nostre Club, la feina s’està fent bé, continuem així!

- És un problema per a la UKSA els seus valors i tarannà referent als jugadors de fora?

El fet de no poder fitxar gent de fora de la nostra ciutat podria ser un limitador, però realment és una avantatge, ja que com es va veure en l’Assemblea, la vinculació emocional i el compromís amb el Club és encara més gran per part dels jugadors. No volem ser un club convencional, i no ho som, només cal preguntar a qualsevol jugador o directiu, no ho saben explicar, però realment la nostra filosofia ens fa diferents, ens fa genuïns, i cada dia que passa penso que tots ens sentim més còmodes amb ella. La segona gran fita és voler i estar orgullosos de representar la nostra ciutat arreu del territori. Moltes vegades se’ns ha tractat de forma diferent per ser d’on som, lluny de sentir-nos avergonyits, els nostres jugadors dia a dia es senten més orgullosos de la seva ciutat, amb això estem creant ciutadans integres, que és la gran fita educativa del nostre Club, tampoc penso que això sigui un desavantatge, més aviat al contrari. Com exemple, molts dels nostres jugadors no havien vist una bandera de Sant Adrià en la seva vida: en l’Assemblea van ser ells mateixos els que la van posar enmig de la sala ben alçada, o els que la porten arreu dels desplaçaments. Quan aconsegueixes aquestes coses t’adones que traspassem el simple esport per ser quelcom més. El dia que no senti aquesta passió que defineix a la UKSA, ho deixaré sense pensar-m’ho.

- Tot i això, gairebé tots els jugadors de la UKSA són de Sant Adrià, però d’orígens ben diversos. Això suposa un problema o estem davant d’un exemple d’integració?

La meva avia, que és de Sant Adrià, sempre diu que “els de Sant Adrià naixem i morim on volem, perquè no tenim ni hospital ni cementiri”, i això és cert. Ara mateix no tinc ni idea de quantes nacionalitats tenim entre els diferents equips, però està clar que superem amb diferència la majoria d’equips de korfbal catalans. Això és un motiu d’orgull per nosaltres, i sí, en efecte un exemple d’integració, ja que al igual que jo, els propis jugadors es consideren part de la nostra ciutat, tot i que hagin nascut a 600 km del riu Besòs. Es tracta de sumar, no de restar, és part de la nostra peculiar forma d’entendre l’esport i a la UKSA.

- Finalment, com veus la UKSA d’aquí 6 anys?

Si sóc sincer, no sóc capaç d’imaginar-me on serà la UKSA quan acabi el nostre mandat. Els canvis i creixement que hem fet en dos anys han estat increïbles, el plantell actual té un potencial i un marge de millora inimaginable, i les possibilitats d’expansió són infitines ara mateix. Per tant, l’únic que puc dir és que cal anar poc a poc, amb esforç, paciència, dedicació i sobretot integritat. Que tots aquests grans èxits que estem tenint, no ens ceguin i ens facin canviar la nostra forma de ser i actuar. Només sent fidels als nostres valors i a la nostra filosofia construirem la UKSA que tots volem, i que ara mateix, tot just “camina”.

- Voldries dir alguna cosa més?

Sí, ara que ja hem parlat prou de la UKSA, toca posar-se a treballar i gaudir, ja tindrem temps per descansar d’aquí 6 anys jeje!

Una UKSA integrament formada per jugadors i jugadores de la nostra ciutat, va començar marcant (la cistella es va celebrar tant a la pista com a la grada com si fos una victòria) i esperonada per un públic que cridava a cada rebot aconseguit, a cada pilota recuperada, que patia amb cada llançament contrari, va aconseguir aguantar els temibles atacs del Vacarisses amb una defensa ordenada i solida. Així es va arribar al minut 20 del primer temps, amb un resultat de 4 a 5 al marcador: una veritable campanada.

Llavors, un arbitratge més que dubtós i clarament a favor de l’equip visitant, va transformar les il•lusions i les ganes de l’equip i la grada en indignació, i tot i l’espectacular partit que estaven fent a la pista, a la mitja part un 4 a 9 al marcador ja sentenciava el partit, tot i que no era ni molt menys contundent.

Per suposat era un resultat esperat. L’efectivitat del Vacarisses, els seus moviments, i la seva velocitat van estar a l’alçada d’un equip 5 vegades campió de lliga i 4 de copa, que va haver d’accelerar i va arribar a posar-se nerviós en alguns trams del partit, però que va saber estar a l’alçada de les circumstancies i neutralitzar tota esperança dels adrianencs, l’àrbitre va fer la resta.

El resultat final, un 8 a 20, que reflectia la capacitat ofensiva de la UKSA, aconseguir marcar 8 cistelles havia estat tot un record. Les llàgrimes d’emoció, les abraçades i els aplaudiments tancats al finalitzar el partit d’una grada plena de gom a gom, que vam acompanyar-nos i recolzar-nos, gaudint a cada segon d’un partit que va ser un somni per a tots els jugadors i jugadores. Les banderes de la nostra ciutat que van ondejar tot el partit reflectien encara més l’heroisme del moment, que ja quedarà en la nostra “humil” memòria col•lectiva.

La veritable gesta de la UKSA, no només ha estat jugar 1/4s de final, ni estar entre els 8 millors equips de Catalunya, portar el millor korfbal al Besòs, ni tant sols obtenir el resultat menys contundent de tota la jornada de copa, sinó les il•lusions i l’emoció creades al voltant d’un equip i una ciutat, que van fer omplir de gom a gom per primera vegada el Marina-Besòs, i de fer sentir allò especial que motiva dia a dia a jugadors, entrenadors i directius, a lluitar per un esport i per uns colors, com són el korfbal, la UKSA i Sant Adrià.

Els nois i noies de la UKSA es mostren il•lusionats i confiats de cara aquest partit, en que defensaran els colors de Sant Adrià en el seu propi territori. El CK Vacarisses ha guanyat les darreres 5 lligues i 4 copes, essent el millor equip de la història. És sense cap mena de dubtes, el partit de més nivell que el korfbal adrianenc ha rebut en els seus 9 anys de història. Per aquest motiu, ni tant sols el Regidor d’Esports es perdrà aquesta gran fita.

Tot plegat és el premi a la bona tasca que l’equip sènior està realitzant aquesta temporada, en que líder de la seva categoria, compta per victòries tots els seus partits excepte un, i cada vegada toca de més a prop l’ascens. Un equip molt jove, integrament format per jugadors del plantell, amb un gran potencial i que ja està demostrant que vol arribar, i ho farà, al més alt del korfbal català.

Animeu-vos i no deixeu de venir al Marina a animar i recolzar el vostre equip. Ara més que mai la UKSA us necessita!

En un trepidant partit al Marina-Besòs, la UKSA ha tornat a guanyar amb tenacitat i paciència al Secretari Coloma, però aquesta vegada, la victòria comporta el passi a quarts de final de la Copa Catalunya, tota una fita per als adrianencs, al ser l’únic equip per moment que no milita a Primera i que resta viu a la competició.

D’aquesta manera la UKSA continua sorprenent i demostrant la seva candidatura en ferm a l’ascens de categoria, comptant ja aquesta temporada amb tots els seus partits disputats per victòries, excepte un.

El pròxim 30 de gener doncs, Sant Adrià de Besòs tindrà l’honor de rebre en el Marina-Besòs al millor equip de la història del korfbal català, el CK Vacarisses, campió dels darrers 5 campionats de Primera Divisió Nacional i de 4 edicions de la Copa Catalunya. Un dia històric per a la nostra ciutat i per a la UKSA.