Molt lluny en la memòria caldria anar per recordar un partit amb tanta èpica com el que els júniors de la UKSA van disputar aquest passat diumenge al Marina-Besòs.
A primera hora, l’equip sènior va disputar un amistós front el Badalona, on és van acomplir tots els topics possibles sobre el que ha de ser un partit amistós, el resultat, intranscendent: 4-4.
El plat fort de la jornada era el partit de Lliga Júnior entre la UKSA i el KECA. Als primers minuts de joc, una lesió en els quadres de la UKSA va propiciar jugar amb una jugadora menys en el terreny de joc tot el partit (prèviament s’havia consultat a l’entrenadora del KECA de la situació, però els de Terrassa, en una nova demostració d’esportivitat, van optar per jugar amb superioritat numèrica.
Però això, va esperonar als nois i noies de la UKSA, així com a la grada, i tots de forma entregada, van signar una primera part increïblement disputada, amb alternança constant al marcador, on el KECA va haver de patir de valent per fer bona la superioritat numèrica, de fet, el 8-10 en el marcador reflexava que la superioritat era simplement això: numèrica.
La segona part va continuar sent un estira i arronsa entre els dos conjunts, amb un arbitratge molt seriós i encertat, el KECA va intentar trencar el partit amb un avantatge de 4 cistelles, però els canvis de la UKSA van esperonar de nou la passió dels del Besòs, acabant el partit amb un més que èpic 11-17 al marcador, amb un contrari tremendament nerviós i poc còmode en el terreny de joc fins als moments finals.
La UKSA demostra de nou la seva passió i unitat dins i fora de la pista, sense la valentia de la grada, que no parar d’animar i gaudir durant tot el partit, i la passió de les jugadores en pista que no van deixar caure el cap tot i el desavantatge numèric, no s’hagués aconseguit un partit memorable.
Només us vull donar la enhorabona pel treball en general que esteu fent des de l’ equip sènior fins a les categòries “inferiors” ( què no sé pq se’n diuen inferiors si són el futur del korfbal, bueno però és un altre tema).
El korfbal està cambiant i igual que aumenta el nivell dels jugadors disminueix la solidaritat i el joc net dins la pista, ja no s’atura el joc quan un es cau al terra ( i a més s’aprofita per ficar cistella), que en primera o entenc, encara que no ho comprenc, però a les categories infantil, junior,etc cada cop es veu més. Així també aprofitar la desgracia d’un equip ( com és la lesió d’un jugador/a) per jugar amb superioritat…
N’hi ha equips que juguen amb una doble dificultat: guanyar un partit mantenint intacte els valor i virtuts del korfbal ( cooperació, solidaritat, no discriminació de sexe, etc.)
Us ànimo a continuar treballant i enforçar-vos de valent.
Amunt UKSA
Sergio Ortega