El korfbal adrianenc va viure aquest passat dissabte, una jornada històrica. Més enllà de tots els adjectius i paraules grandiloqüents que es puguin arribar a dir, el cert és que els jugadors, jugadores i l’afició es van entregar de forma plena en el Marina-Besòs a un equip i una ciutat. Porques vegades el nostre esport i el nostre equip té el privilegi de poder jugar contra els millors i de poder omplir un pavelló.
Una UKSA integrament formada per jugadors i jugadores de la nostra ciutat, va començar marcant (la cistella es va celebrar tant a la pista com a la grada com si fos una victòria) i esperonada per un públic que cridava a cada rebot aconseguit, a cada pilota recuperada, que patia amb cada llançament contrari, va aconseguir aguantar els temibles atacs del Vacarisses amb una defensa ordenada i solida. Així es va arribar al minut 20 del primer temps, amb un resultat de 4 a 5 al marcador: una veritable campanada.
Llavors, un arbitratge més que dubtós i clarament a favor de l’equip visitant, va transformar les il•lusions i les ganes de l’equip i la grada en indignació, i tot i l’espectacular partit que estaven fent a la pista, a la mitja part un 4 a 9 al marcador ja sentenciava el partit, tot i que no era ni molt menys contundent.
Per suposat era un resultat esperat. L’efectivitat del Vacarisses, els seus moviments, i la seva velocitat van estar a l’alçada d’un equip 5 vegades campió de lliga i 4 de copa, que va haver d’accelerar i va arribar a posar-se nerviós en alguns trams del partit, però que va saber estar a l’alçada de les circumstancies i neutralitzar tota esperança dels adrianencs, l’àrbitre va fer la resta.
El resultat final, un 8 a 20, que reflectia la capacitat ofensiva de la UKSA, aconseguir marcar 8 cistelles havia estat tot un record. Les llàgrimes d’emoció, les abraçades i els aplaudiments tancats al finalitzar el partit d’una grada plena de gom a gom, que vam acompanyar-nos i recolzar-nos, gaudint a cada segon d’un partit que va ser un somni per a tots els jugadors i jugadores. Les banderes de la nostra ciutat que van ondejar tot el partit reflectien encara més l’heroisme del moment, que ja quedarà en la nostra “humil” memòria col•lectiva.
La veritable gesta de la UKSA, no només ha estat jugar 1/4s de final, ni estar entre els 8 millors equips de Catalunya, portar el millor korfbal al Besòs, ni tant sols obtenir el resultat menys contundent de tota la jornada de copa, sinó les il•lusions i l’emoció creades al voltant d’un equip i una ciutat, que van fer omplir de gom a gom per primera vegada el Marina-Besòs, i de fer sentir allò especial que motiva dia a dia a jugadors, entrenadors i directius, a lluitar per un esport i per uns colors, com són el korfbal, la UKSA i Sant Adrià.
Això anava de: copa catalunya, derrota, Història, sant adrià, Sènior, vacarisses