A partir d’avui, i fins el dia 27 de novembre, la ciutadania de Sant Adrià farem història al decidir en un referèndum vinculant, el futur de les nostres tres xemeneies.
Sota la pregunta: “Creieu que s’han de conservar i reutilitzar les 3 xemeneies, sense condicionar el pressupost municipal ni els espais per als futurs equipaments?” podrem decidir si conservar o llençar a terra les xemeneies, un debat molt antic i encès a la nostra ciutat de fa anys.
A Sant Adrià, sempre hem estat vinculats a la indústria i molt especialment a la producció d’energia elèctrica. Era l’any 1912 quan la companyia de fluid elèctric la Catalana va construir la primera central tèrmica, al voltant del qual va créixer el barri que porta el seu nom.
Amb posterioritat van néixer els barris de Sant Joan Baptista i del Besòs per acollir els treballadors de les fàbriques properes, com ara la Celo, Biscuter, Baurier, Inbesa, Búfalo o Castilla, que poc a poc han anat desapareixent per donar pas a empreses més petites com les del barri de Montsolís, que avui, acull gran part de l’activitat econòmica de la ciutat.
Fou en aquest entorn industrial on, a finals dels 70 i especialment dins les elèctriques, va començar a germinar la lluita obrera que, anys més tard, es convertiria en un moviment sindical fort i decisiu.
La central elèctrica que acull les tres xemeneies es va construir a la dècada dels 70.
Durant anys, amb els seus 1.050 MW, ha tingut la capacitat de produir energia elèctrica suficient com per atendre les necessitats de tota Catalunya.
Avui només estan disponibles dues torres però, si cal, en qualsevol moment són capaces de donar a la xarxa una potència constant de 700 MW. De fet, en cas d’emergència en només tres hores poden estar en funcionament.
Amb el pas dels temps, però, els sistemes de producció termoelèctrica han anat avançant, tot millorant la rendibilitat i reduint el nivell de contaminació. I això fa que s’hagi determinat aturar-les definitivament l’any 2010.
Són moltes les possibilitats que s’obren davant el tancament de la central que serà pels vols del 2010.
Per un costat, tenim la possibilitat d’enderrocar-les i utilitzar l’espai per a usos públics, en la mesura del possible. Però també podem optar per mantenir-les i donar-los una utilitat social, tal i com s’han fet en d’altres ciutats amb edificis industrials singulars com aquest. A Londres, per exemple, van convertir una antiga central tèrmica en una importants galeria d’art, la Tate Modern, obra dels arquitectes Jacques Herzog i Pierre de Meuron, responsables també d’un edifici que ens és molt proper: l’edifici Fòrum.
Darrerament, pel carrer circulen propostes de tota mena: de caire social, cultural, educatiu, esportiu i d’oci i opinions per a tots els gustos, a favor i en contra de les tres xemeneies; però l’única certesa és que, tant si s’enderroquen com si es reutilitzen, aquest serà un espai que definirà el Sant Adrià del futur.
Ara doncs, és el moment de donar la nostra opinió!
Per saber-ne més: Vilaweb, Plataforma per la Conservació de les Tres Torres, Web Oficial Ajuntament